Un edifici de molt mal gust

Un conjunt d'habitatges per a molts espantós presideix des de fa 60 anys la plaça de Sants

Sants, Sants-Montjuïc, Ciutat  /   /  Per Marc Piquer

Tot el que sé ho sé perquè m’ho ha explicat el Pedro Martínez, president d’una de les comunitats de veïns residents en aquest immens bloc d’habitatges dividit en vuit peces separades, tantes com portes d’accés té l’edifici. El pas del temps ha anat esborrant en la memòria col·lectiva l’origen d’aquesta mola, de gust dubtós, que impossibilita que la plaça de Sants pugui esdevenir mai un espai mínimament atractiu. Des de principis dels anys 50, o potser fins i tot abans, el barri conviu amb aquesta cosa massissa construïda per la Caixa de Barcelona, suposo que fruit d’una iniciativa de la seva Obra Social, ja centenària. L’entitat –a través d’un directiu, un tal Biescas-, s’ho va acabar venent. M’imagino que avui cap d’aquells compradors no és viu, però hi ha fills que l’hauran heretat i alguns, segur, es deuen estar fregant les mans.

 

edificiplsantsokok

 

Amb anterioritat hi havia hagut aquí una indústria –Can Culleretes (?)–, i al costat, unes casetes, al carrer de Galileu, on va néixer el tenor Josep Carreras (busqueu la placa), i que també van ser engolides per aquest immoble. Davant, s’aixecava la manufactura Precis, on el Pedro i la dona treballaven (millor dit, ella el va contractar), i que es dedicava a fabricar cargols de rosca que en gran nombre se subministraven a la Seat. Ara el lloc l’ocupa l’ambulatori d’enfront l’antic Vapor Vell, convertit en biblioteca. En queda la xemeneia, que m’apareix en primer terme quan observo aquesta banda del carrer des del terrat de la macrofinca. Les vistes són excepcionals. És el que té ser on sóc: res no m’esguerra ara la panoràmica.

 

 

Bloc d’habitatges de la plaça de Sants. Veïnat: Plaça de Sants-El Vapor Vell/Can Mantega

 

Posts Relacionats

Vist al carrer de la Fonthonrada (Poble-sec)

[via Twitter] Avui he tornat a #Barcelona, a la meva #Rambla. Molt dur i alhora gratificant...

Em puc imaginar la cara de sorpresa que deuria posar l’arquitecte Jaume Bach quan, en el transcurs...

2 Comentaris
 
  1. Domingo Olmos Vega 28/01/2017 a les 14:47 Respon

    El Gratacels de Sants….
    …No es tan horrorós, senzillament es d´un tipus d´arquitectura desfassat, una mena de “Racionalista de Postguerra Descafeïnat” que es pot trobar a d´altres llocs d´Europa, per exemple a Itàlia, on es molt comú. La portalada del Parc de La Pegaso a La Sagrera, oficines quan hi havia la fàbrica de camions Ex-Hispano Suïssa, es del mateix estil i època.
    En realitat es una emulació a escala reduïda del a l´època gratacels mes alt d´Europa, l´Edificio España de Madrid, famós darrerament per que el van comprar els xinesos per a enderrocar-lo i fer un monstre de mig quilòmetre d´alt, i la batllessa progressista d´allà, la Manuela Carmena, li hi va impedir.. . A la ciutat de Girona hi ha un altre, aquest sí força mes mediocre i lleig.

  2. Domingo Olmos Vega 28/01/2017 a les 14:56 Respon

    Per cert, no es l´únic gratacels del carrer, l´Eix de la Carretera de Sants (Sants-Creu Coberta-Carretera de Collblanc). Dins d´Hospitalet, a la cantonada del Carrer Progrés (nom molt adïent) i la Carretera de Collblanc. hi ha el Gratacels de Collblanc, el primer de Catalunya, Racionalista dels primers anys Trentes. I malament restaurat fa pocs anys, però força interessant i a un Districte hospitalenc on hi ha força edificis Racionalistes i Art Decó escampats per Collblanc i La Torrassa (i es que Barcelona no s´acabar estrictament a la Riera Blanca…..).

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>