He tornat al Zurich

La cafeteria de més fama de la ciutat, 20 anys després de la meva darrera visita

Dreta de l’Eixample, Eixample, Ciutat  /   /  Per Marc Piquer

La Barcelona que s’emmirallava en el París del 1800, la dels grans cafès modernistes, va tenir el seu epicentre a la Rambla i la plaça Reial, però en el tombant de segle va voler repetir la fórmula fora muralles, tant en ple Eixample –sobretot al passeig de Gràcia– com en una plaça de Catalunya caòtica, on aquests locals de decoració ostentosa van caracteritzar-se per tenir una vida curta: el Colón, la Lune, la Maison Doreé; i abans que s’omplís tot de sucursals bancàries, la Nova Maison Doreé, el Savoy o l’American Bar. No cal ni tan sols anar-nos-en tan enrere. Segur que encara hi ha qui es recorda de l’snack-bar La Plazza, amb una terrassa fabulosa, als baixos d’un edifici engolit per El Corte Inglés.

 

 

Un dels espais més mal resolts –no l’havia previst ni Cerdà– va gaudir, doncs, d’un passat prou digne gràcies a uns establiments que atreien gentades, i que, en sucumbir, van acabar d’enlletgir el conjunt. Només sobreviu avui el Zurich, ja sense l’aixopluc de l’antiga estació del ferrocarril de Sarrià, enderrocada el 1996. Primer havia estat una simple cantina (La Catalana); després una xocolateria –que és quan va adoptar el nom actual, en homenatge a la ciutat on havia residit qui llavors n’era el propietari–; i quan el 1920 la va comprar Andreu Valldeperas i Jorba -els néts en són ara els amos- es va transformar en una cerveseria, que servia també xarops amb aromes. En tractar-se d’una concessió municipal, sempre hi havia hagut el neguit que algun alcalde decidís desfer-se’n. Ara, però, res no fa preveure que el bar, encaixat dins d’un centre comercial, pugui tenir un desenllaç tràgic.

 

 

Us confessaré una cosa: des de la reforma que no hi havia tornat. Tampoc no sé molt bé per què de jove hi quedava, si prendre un refresc sortia igualment car. I el lloc era replet de forasters, com ara. Per ser on és, el meu sisè sentit m’aconsellava passar-hi de llarg. Intuïa que els empleats eren deshonestos; el cafè, dolent; i qualsevol trobada, un punt forçada. Mitja horeta ha estat suficient per desdir-me’n. Els cambrers –més enllà de cobrar-te a l’inici– no donen pressa; el tallat està bo; i veure en primera fila com batega el cor de la ciutat no té preu. Definitivament, sí, tornaré aviat al Zurich.

 

22.Cafè Zurich (pl.Catalunya 1, Dreta de l’Eixample). Veïnat: Plaça de Catalunya

 

Posts Relacionats

No sé vosaltres, però jo hi veig similituds. Llegeixo sobre el bombardeig de Barcelona de 1842...

Vist al núm.207 del c.Diputació (Antiga Esquerra de l’Eixample)

[via Twitter] Avui he tornat a #Barcelona, a la meva #Rambla. Molt dur i alhora gratificant...

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>