POLLASTRE MARINAT (Bitácora, c.Balboa 1). Preu: 7,10 €
“Gairebé hi ha un pit sencer. Oi que està deliciós?”. Mentre el devoro, la Belkys Blay busca la meva aprovació i, per la cara que poso, crec que no cal respondre-li. Aquesta cuinera cubana originària de Ciego de Ávila però establerta des de fa 20 anys a Catalunya va millorar una recepta anterior i no amaga que se sent orgullosa del resultat obtingut: “La marinada du soja i sèsam… i bastants més ingredients que no et puc dir”.
De molta menys varietat de productes va gaudir el malaguanyat pollastre, d’un color groc que delata que només va fer que afartar-se de blat i blat de moro. Una alimentació tan cuidada té recompensa en el comensal. El plat (millor compartir-lo) és exquisit, et deixa tip, i costa resistir-se a deixar-lo impol·lut: les llesques de pa gallec del Forn Balboa (no em consta que les cobrin) ja us dic jo que no estan per fer bonic.
ANXOVES AMB LA SEVA ESPINA (Jai-Ca, c.Ginebra 9 i 13). Preu: 2,4 €
El bar Jai-Ca (o bars, millor dit, després de la inauguració, a l’abril, d’un nou local –ampliat– que s’havia llogat anteriorment al difunt amo d’El Lobito) s’ha convertit des de fa anys en parada obligatòria en una ruta de tapes per la Barceloneta. Tant és així que podria donar gat per llebre i igualment s’ompliria, atès que molts clients tiren de guia turística, i que l’atmosfera sovint sobrecarregada s’entén que ja forma part del seu encant. Aquest moment, per sort, no ha arribat, almenys pel que fa a la vianda que ens ocupa.
Les anxoves doble zero del Cantàbric que s’hi serveixen són excel·lents, i ho són també les espines arrebossades que les acompanyen, les quals ens recorden que al barri –quan aquest era de i per als pescadors i s’hi passava gana–, s’aprofitava el que fes falta. Gràcies al contraban, molts veïns es van enriquir durant la postguerra, però ni el tiet abans (Jaime Cabot) ni el nebot ara (Jaume Tomillero) no han volgut renunciar mai a la seva especialitat més genuïna. Aquesta tenacitat em fa pensar que res no està perdut si ‘Tots som Barceloneta’.
BRAVES (Segons Mercat, c.Balboa 16). Preu: 4 €
Quan aquest restaurant va obrir portes fa menys de deu anys, no es coneixien molt bé les seves intencions. Per ubicació, havia de competir amb bars molt arrelats al barri, i per estètica, semblava que volia introduir, també a la Barceloneta, aquest concepte de modernitat de què fan gala molts altres establiments a les zones cèntriques de la ciutat. Però allò que al cap i a la fi importa no són tant les tapes que s’ofereixen ni el color i disseny de les cadires, sinó la matèria primera. I en aquest sentit, Segons Mercat ben aviat va aconseguir marcar paquet.
Descriure les seves braves pot resultar fins i tot avorrit (per al Billy, l’encarregat, ja us dic que sí): són, això, braves; patates cruixents tallades a daus, tendres per dins i amb salsa allioli –aquí, molt generosa– un punt picant. La majoria de bloguers les posen pels núvols, i no seré jo qui els contradigui. Un únic però: qui vulgui repetir, que sàpiga que el condiment de les braves ho estarà fent tot el sant dia. Per tant, que no pateixi (la ració és per a dues persones), i que paeixi.
CALAMARS AMB CEBA (Chito’s Bar, c.Ginebra 20). Preu: 4,75 €
ATENCIÓ: AQUEST BAR HA TANCAT (Després ha estat La Carioca i ara Kokedama Sushi)!
S’agraeix que no tots els locals de nova fornada tinguin aquest segell avantguardista que atrau generacions Y, joves bohemis que amb una amanideta ja han dinat (el cupcake l’acabaran també demanant, tard o d’hora) i que fugen esverats d’un lloc si no té wi-fi. És més, emociona descobrir que hi ha persones que es llancen a la piscina per a una bona causa. Això és el que va fer la Manoli Pérez, que volia tenir un bar, i des de 2010 el té, ajudada pels fills, que pencaven al Port fins que va arribar la crisi.
La idea era oferir tapes casolanes, sense sofisticacions, i compartir amb tothom aquells plaers culinaris que sempre havia preparat a casa. Per exemple, els calamars amb ceba (i vi, llorer i sal), una autèntica delícia. Triomfen més que cap altra menja. Tant, que la Manoli sovint deu imaginar-se que mai no ha abandonat la seva Ceuta natal, on aquest mol·lusc es treballa de mil maneres. Haver passat mitja vida a la Barceloneta tampoc no pot ser casualitat: el Chito’s i el seu ambient familiar hi encaixen a la perfecció, i s’hi comença a veure darrerament algun modernet, amb l’ensalada guardada a la motxilla i que, si convé, s’apuntarà a l’última moda hipster: lluir panxeta.
TONYINA PICANT (El Vaso de Oro, c.Balboa 6). Preu: 4,5 €
Sempre s’acaba tornant a El Vaso de Oro. M’hi he referit altres vegades en etapes anteriors i res no ha variat des d’aleshores. “♫ Campana sobre campana... ♫” Tant se val si som encara a la tardor; el Javi, el Gallego, t’atén avui així i demà potser li donarà per cantar una ranxera. Com ell, la resta de cambrers hi posen ganes. Això fa, segur, més digerible la nota amb el compte.
Les flautes i filharmòniques no són barates (t’hi sumen després l’IVA), ni tampoc el sandvitx de la casa, l’anomenat granjero, o el plat més celestial, el filet amb foie. Però hi ha una explicació: estem en un bar de tapes digne de glòria, i la qualitat es paga. La tonyina picant és una de les opcions més assequibles, la tenen des de temps remots, i aquest preparat picant de tomàquet i bitxo amb què la mesclen està de meravella.
Deixa un comentari