Última parada

L'històric Catalán Talgo, primer tren de l'estat que va ser capaç de creuar la frontera francesa, s'oculta en un dels barris més perifèrics de la ciutat

Baró de Viver, Sant Andreu, Ciutat  /   /  Per Marc Piquer
Només alguns jubilats o persones apassionades de veritat pels trens estarien disposades a passar un matí en un pont, clavant la mirada en unes vies on amb prou feines circula una trista ànima i que, de manera abrupta, es fan fonedisses. Anuncien el final del recorregut per a aquells Talgo que necessiten ser revisats després d’un llarg quilometratge. Aquesta base de manteniment de San Andrés -així anomenen la instal·lació que s’estén en paral·lel al tram final del carrer de Ferran Junoy- ocupa un terreny on des dels anys 30 i durant més de mig segle van aixecar-se diversos grups de cases barates, avui desaparegudes en la seva totalitat.

 

Tallerferroviari3ok

 

Som a Baró de Viver, i res no fa presagiar que dins d’aquest recinte s’amagui un tresor que ni els veïns deuen saber que tenen al seu barri. Aquí reposa, des que va deixar de circular el desembre de 2010, el Catalán Talgo. El comboi, amb vagons d’un roig intens, formava part de la xarxa ferroviària de luxe Trans Europ Express, explotada per la SNCF francesa, que connectava desenes de ciutats del Vell Continent (en aquest cas, Barcelona i Ginebra) i que només oferia seients de primera classe. Però la gran novetat del servei era el model de tren: el Talgo III RD, que duia incorporat un sistema de rodament desplaçable que permetia passar de l’ample ibèric a l’internacional evitant transbordaments i canvi d’eixos. El Catalán Talgo va ser, per tant, el primer ferrocarril de l’estat que va aconseguir creuar la frontera, en lloc de quedar-se ancorat a Portbou.

 

Talgo-Historic-290118

Talgo-Historic-290118

 

La màquina estacionada en aquest taller immens, propietat del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, de tant en surt a prendre l’aire, quan s’organitza un viatge històric per rememorar aquell trajecte cap a l’Europa moderna iniciat el 1968. L’aparell actual és una barreja de dues rames del III RD: les úniques peces -que em consti- que no s’han desballestat. I com la majoria de trens, no s’ha escapat de l’acció dels vàndals, que en més d’una ocasió l’han cobert de grafits, mentre ignoraven, probablement, el valor d’aquesta meravella.

 

Catalán Talgo  – Patentes Talgo (c.Ferran Junoy s/n, Baró de Viver). Ruta: Baró de Viver

 

 

Posts Relacionats

Seria molta casualitat que a la ferreteria Coral no tinguessin els claus, els cargols, la broca i...

La paraula ‘bastaix’ era fins fa uns deu anys un mot en desús o -principalment a la Franja de Ponent-...

Els primers 534 habitatges públics que es van aixecar a les anomenades “Cases Barates d’Horta” eren...

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>