Una joia modernista amagada

Dracs, roses i Sant Jordis en una casa d'estiueig obra de Salvador Valeri, l'arquitecte de la Casa Comalat

El Coll, Gràcia, Ciutat  /   /  Per Marc Piquer

Encara no m’explico com hi he pogut entrar. Si bé no ho he fet del tot, perquè accedir a la casa m’ha estat impossible. Els propietaris actuals asseguren, però, que dins ja no queda pràcticament res del xalet original, i que alguns dels elements més valuosos, com la xemeneia –que he pogut veure en fotografies antigues– van ser venuts dues generacions enrere a un veí del carrer del Baró de la Barre, ja a Vallcarca. Si és així, m’he de considerar molt afortunat d’haver pogut travessar la reixa d’entrada a la finca, i gaudir durant una bona estona d’una de les façanes més precioses que ens ha llegat el modernisme.

 

 

L’autor, Salvador Valeri, no era un qualsevol. Només un any després d’enllestir aquesta torre d’estiueig, es posaria mans a l’obra en un altre projecte que a mi em té embadalit: la Casa Comalat de Diagonal amb Còrsega. L’habitatge del barri del Coll, menys atrevit, destaca també per les seves formes arrodonides, i per una talaia profusament decorada, que és l’únic que s’intueix des de fora. Hi ha referències constants a la llegenda de Sant Jordi. El cavaller apareix matant el drac en un medalló sobre el portal i en unes rajoles de ceràmica, mentre que la bèstia hi és per triplicat, ja que n’hi ha una altra de ferro sostenint amb la boca un fanal, al peu de les escales de pedra. Un gran nombre de roses d’una tonalitat més aviat fosca ornamenten la cornisa i el mirador, i alguna més adorna parets i motllures, acompanyades de flors esgrafiades.

 

 

Tot i que el jardí ha vist reduïdes les dimensions, i conviu alhora amb una piscina, la varietat d’espècies el mantenen molt frondós i atractiu. I amagat, per delit exclusiu dels residents. És probable, de fet, que molta gent del barri desconegui l’existència d’aquest conjunt, declarat Bé Cultural d’Interès Local, i no en sàpiga res, tampoc, de l’arquitecte que el va crear; un home, llegeixo, “senzill, afable i apassionat” que, casualitats de la vida, ens va deixar en una data que de ben segur li portava bons records: un 23 d’abril de 1954, dia de Sant Jordi.

 

 

Torre Sant Jordi (c.Sant Eudald 11). Veïnat: El Coll

 

 

Posts Relacionats

[via Twitter] Avui he tornat a #Barcelona, a la meva #Rambla. Molt dur i alhora gratificant...

Vist al núm.92 del carrer del Torrent de l’Olla (Vila de Gràcia)

Em puc imaginar la cara de sorpresa que deuria posar l’arquitecte Jaume Bach quan, en el transcurs...

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>