Amb l’hora canviada

Una rellotgeria del passeig de Sant Joan manté el rètol capgirat des de fa més de 30 anys

Camp d'en Grassot, Gràcia, Ciutat  /   /  Per Marc Piquer
ATENCIÓ: AQUEST ESTABLIMENT ESTÀ ACTUALMENT EN LIQUIDACIÓ
El primer que sorprèn és trobar-se el rètol així, del revés. El van col·locar, ja fa uns 30 anys, uns operaris ineptes, que, després del nyap, es van fer fonedissos. I el que és més xocant: Ventura Martínez pare, el fundador del negoci, va optar per no tocar-lo. Són les 11 del matí d’un dissabte i sobta, també, que la botiga estigui tancada. “Obren quan volen”, em diu una mica malhumorada la mestressa, referint-se al nen i la jove, quan li pregunto -posant el cap per sota de la persiana mig abaixada- si algú em pot atendre. Temps enrere eren cinc les rellotgeries que es disputaven els clients en aquesta zona. Avui tan sols en queda una; té el cartell girat i no va a l’hora.

 

Rellotgeria-Marven-2-080118Rellotgeria-Marven-3-080118

 

He de ser just: quan Ventura Martínez fill es posava les piles, la cosa sí que rutllava. L’home convertia en rellotges de quars els de canell i adaptava dispositius que la gent havia comprat en un xino perquè tinguessin una vida llarga. El local ja funcionava com a taller als anys 60, per bé que aleshores s’hi reparaven amplificadors, tocadiscos i transistors com els que es conserven en una prestatgeria. I amb anterioritat, l’establiment havia estat una granja. La millor època, però, van ser els 90. Martínez pare -traspassat el 2017- va ser un pioner en l’edició digital: rejovenia la dona amb el Photoshop de l’època i animava a dur rellotges de polsera amb les seves creacions per ordinador que s’adherien a l’esfera. Gràcies a l’hereu, un manetes dels aparells, semblava que Marven (MARtínez VENtura) tindria corda per estona. Però no: està en liquidació, i aviat deixarà d’atendre al públic. Una llàstima, perquè a l’amo només dos objectes se li resistien: el seu despertador i el rètol de l’entrada ©BcnSingular

 

Rellotgeria Marven (Rètol girat) (pg.Sant Joan 199, Camp d’en Grassot). Ruta: Camp d’en Grassot

 

Posts Relacionats

“Ens anàvem fent grans, així que abans que ens fessin fora dels locals vam decidir que muntaríem el...

No tinc l’honor d’haver conegut en Joan Balaciart, però m’atreveixo a dir que estaria avui orgullós...

No té el vestíbul del Palace ni la terrassa del Majestic. Però amb uns llençols nets, l’armari de...

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>