El nom no fa la cosa

La mítica granja La Pallaresa elabora un mató de Pedralbes 'sui generis'

Gòtic, Ciutat Vella, Ho he provat  /   /  Per Marc Piquer

Abans de servir-me, m’avisen: si me l’espero tal com el feien originàriament les monges clarisses, em decebrà. No porta llet d’ametlles ni farina d’arròs –que reserven per a un altre dolç cada cop menys sol·licitat: el menjar blanc–, i en canvi sí que du, ou, maizena, sucre, canyella i llimona. La matafaluga -llavor de l’anís molt emprada en la rebosteria àrab, i pels andalusos (pestiños) i argentins (alfajores)-, és l’únic ingredient convidat a la festa que li dóna un gust diferent de la crema catalana. I el resultat, com no podia ser d’una altra manera, em convenç. Per molt que alguna religiosa del segle dinou es pugui estar regirant a la tomba.

 

 

També dit mató de monja –tot i que no és mató: la textura és similar-, aquesta va ser una de les grans creacions sortides de la cuina de Sant Antoni del convent de Pedralbes, i fins aquí acudien en tromba els barcelonins per Sant Josep. La tradició d’elaborar-les, l’ha mantingut, que jo sàpiga, només una granja mítica del carrer de Petritxol, La Pallaresa, sembla ser que per petició expressa de Magí Cases, fundador de l’establiment el 1947 i que ens va deixar l’any passat als 100 anys d’edat (algú, per cert, en va fer esment?). Per a més inri, un restaurant de la part alta que ha pres el nom al dolç no el té a la carta.

 

 

Aquestes postres solen exhibir-se a la vitrina de l’aparador, però ara pràcticament ningú no se les demana. Òbviament, ja no hi destinen vuit litres, de llet, com temps enrere. Tant se val. Cada matí, el Cristóbal -un dels dos socis- o la Dolores, la dona del Pepe -l’altre propietari- en deixen fetes unes quantes racions. I el que hi ha inscrit al bol de terrissa no deixa dubtes: això, agradi o no, també és mató de Pedralbes.

 

33.Mató de Pedralbes – Granja La Pallaresa (c.Petritxol 11). Veïnat: Pi

 

 

Posts Relacionats

Molt abans que Frank Underwood (‘House of cards’) se’n llepés els dits, aquest bloguer que molts...

Quan un dia de 1886, ja a les portes de la primavera, va aflorar can Foix, Sarrià era encara –i per...

Fins el maig de 2001, aquests sostres havien estat durant dècades ocults, però un esfondrament del...

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>