L’espectacle de veritat és sota terra

L'històric Club Billar Barcelona tracta de renéixer de les cendres en el mateix local ocupat fa 88 anys

Dreta de l’Eixample, Eixample, Ciutat  /   /  Per Marc Piquer

Hi ha llocs de la ciutat que sobreviuen per l’entestament desinteressat de persones concretes, sovint anònimes, que –potser sense ni tan sols ser-ne prou conscients– aconsegueixen fer millor Barcelona. Una d’elles és el Miquel Casademunt, president del club de billar més antic de l’estat i que des de 1928 té la seu al soterrani del Teatre Coliseum. La propietat, el Grup Balañá, cobra a l’entitat un lloguer que –tenint en compte les dimensions del local i la ubicació tan cèntrica– és bastant correcte, per bé que no es podria assumir si no fos perquè el Miquel s’ho ha enginyat per organitzar tornejos, buscar patrocinadors i tractar d’atreure aficionats.

 

 

L’èxit ha estat només relatiu: “Havíem tingut 300 socis, ara en som 60. I 30 no vénen”. Però set anys enrere, el panorama era molt més desolador, l’espai estava brut i el material amb prou feines es renovava. La conjura d’uns quants membres va acabar sorgint efecte: “Aquest club és la catedral del billar, no podíem deixar-lo morir”. Les instal·lacions s’han netejat a fons, han tornat les subvencions anuals de l’Ajuntament, i s’han adquirit dues taules de pool (les de forats), que han rellevat les de chapó, més grans, perquè qui s’hi entrenava, ha passat també a millor vida. Aquest pròxim desembre, el mestre belga de billar a tres bandes Frédéric Caudron, conegut com l’’Extraterrestre’, hi acudirà amb motiu del XVIIè Trofeu Ciutat de Barcelona, i en una sala annexa plena de sofàs, l’artista Lúa Coderch hi exposarà durant el Barcelona Gallery Weekend.

 

 

El Miquel m’ensenya orgullós alguns tresors: un marcador antic, les copes guanyades, una cambra d’aparença clandestina amb cartes, parxís i dòminos; i, sobretot, el bar modernista, ara en desús, polit amb detalls d’aquest esport de precisió que tant anglesos com francesos asseguren ser-ne els creadors. Qui vulgui –em recorda– pot venir a descobrir-ho. I s’hi pot jugar una partida, o les que calgui, per pocs diners. “La gent fa cua a les taquilles del teatre, i si no gira el cap, no ens veu”. En cas que el giri, animem a trucar el timbre, i a baixar després escales avall. Tot plegat, una carambola que ja veureu com té recompensa.

 

 

34.Club Billar Barcelona (G.Via de les C.Catalanes 595-599). Veïnat: Rbla.Catalunya-Balmes

 

 

Posts Relacionats

Em puc imaginar la cara de sorpresa que deuria posar l’arquitecte Jaume Bach quan, en el transcurs...

Se suposa que hi ha establiments dels quals s’ha escrit tant que poca cosa més puc aportar....

Explorar el barri de Pedralbes pot arribar a ser molt frustant. Intueixes què s’amaga darrere...

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>