L’espectacle de veritat és sota terra

L'històric Club Billar Barcelona tracta de renéixer de les cendres en el mateix local ocupat fa 88 anys

Dreta de l’Eixample, Eixample, Ciutat  /   /  Per Marc Piquer

Hi ha llocs de la ciutat que sobreviuen per l’entestament desinteressat de persones concretes, sovint anònimes, que –potser sense ni tan sols ser-ne prou conscients– aconsegueixen fer millor Barcelona. Una d’elles és el Miquel Casademunt, president del club de billar més antic de l’estat i que des de 1928 té la seu al soterrani del Teatre Coliseum. La propietat, el Grup Balañá, cobra a l’entitat un lloguer que –tenint en compte les dimensions del local i la ubicació tan cèntrica– és bastant correcte, per bé que no es podria assumir si no fos perquè el Miquel s’ho ha enginyat per organitzar tornejos, buscar patrocinadors i tractar d’atreure aficionats.

 

 

L’èxit ha estat només relatiu: “Havíem tingut 300 socis, ara en som 60. I 30 no vénen”. Però set anys enrere, el panorama era molt més desolador, l’espai estava brut i el material amb prou feines es renovava. La conjura d’uns quants membres va acabar sorgint efecte: “Aquest club és la catedral del billar, no podíem deixar-lo morir”. Les instal·lacions s’han netejat a fons, han tornat les subvencions anuals de l’Ajuntament, i s’han adquirit dues taules de pool (les de forats), que han rellevat les de chapó, més grans, perquè qui s’hi entrenava, ha passat també a millor vida. Aquest pròxim desembre, el mestre belga de billar a tres bandes Frédéric Caudron, conegut com l’’Extraterrestre’, hi acudirà amb motiu del XVIIè Trofeu Ciutat de Barcelona, i en una sala annexa plena de sofàs, l’artista Lúa Coderch hi exposarà durant el Barcelona Gallery Weekend.

 

 

El Miquel m’ensenya orgullós alguns tresors: un marcador antic, les copes guanyades, una cambra d’aparença clandestina amb cartes, parxís i dòminos; i, sobretot, el bar modernista, ara en desús, polit amb detalls d’aquest esport de precisió que tant anglesos com francesos asseguren ser-ne els creadors. Qui vulgui –em recorda– pot venir a descobrir-ho. I s’hi pot jugar una partida, o les que calgui, per pocs diners. “La gent fa cua a les taquilles del teatre, i si no gira el cap, no ens veu”. En cas que el giri, animem a trucar el timbre, i a baixar després escales avall. Tot plegat, una carambola que ja veureu com té recompensa.

 

 

34.Club Billar Barcelona (G.Via de les C.Catalanes 595-599). Veïnat: Rbla.Catalunya-Balmes

 

 

Posts Relacionats

No sé vosaltres, però jo hi veig similituds. Llegeixo sobre el bombardeig de Barcelona de 1842...

Vist al núm.207 del c.Diputació (Antiga Esquerra de l’Eixample)

[via Twitter] Avui he tornat a #Barcelona, a la meva #Rambla. Molt dur i alhora gratificant...

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>