La casa de l’home que obria ponts

Ferdinand de Lesseps va fer de mediador, figura avui molt sol·licitada, mentre va viure en un edifici de la Barceloneta amb un sorprenent pati

Barceloneta, Ciutat Vella, Ciutat  /   /  Per Marc Piquer

No sé vosaltres, però jo hi veig similituds. Llegeixo sobre el bombardeig de Barcelona de 1842 ordenat per Espartero, i diria que el paper que va tenir Ferdinand de Lesseps -‘Don Fernando’, qui aleshores era cònsol de França- ja li agradaria a una part de la societat catalana que l’assumís avui algun altre mandatari internacional. El diplomàtic i constructor dels canals de Panamà i de Suez va residir prop de sis anys a la ciutat, i va deixar empremta sobretot per la tasca humanitària que va realitzar per tal d’intentar frenar les mesures repressives del govern espanyol davant la insurrecció desencadenada per la rebaixa dels aranzels als productes textils britànics.

L’home no va poder evitar que des del castell de Montjuïc es llencessin més de mil projectils que van ocasionar nombroses víctimes i destrosses, però va tenir el gest de no només protegir la significativa comunitat francesa -unes 3.000 persones- sinó d’intercedir per aturar l’escalada bèl·lica. La seva vàlua com a mediador, i les veritats que relatava en contra de la tergiversació dels fets per part de Madrid -que acusava, falsament, les milícies d’haver comès atrocitats- van dur la ciutadania i autoritats d’aquí a tornar-li el favor anys més tard, rebatejant la plaça dels Josepets de Gràcia en honor seu. Lesseps havia viscut allà mateix, a tocar de l’antiga riera de Vallcarca, però no va ser aquest l’únic habitatge. També a la Barceloneta es recorda que va fer estada en una de les cases neoclàssiques del carrer de Sant Miquel, dins el perímetre d’una altra plaça, en aquest cas, la més encantadora del barri mariner.

Qui es delecti amb la típica façana amb plafons de terracota i balcons de ferro forjat, més ho farà si aconsegueix accedir al pati, on en una de les parets d’un curiós blau turquesa es reedita aquest tipus d’ornamentació. El lloc, sorprenent i prou bonic, disposa a més d’un banc preciós, idoni per conversar allunyat del brogit exterior, resoldre diferències i, amb voluntat, arribar a una entesa.

 

 

 

Casa de Ferdinand de Lesseps (c.Sant Miquel 41-43, Barceloneta)

 

 

Posts Relacionats

Un bon dia va obrir a Barcelona el primer restaurant vegetarià. El Restaurant Vegetarià (així es...

El primer que sorprèn és trobar-se el rètol així, del revés. El van col·locar, ja fa uns 30 anys,...

Si hagués nascut en un poblet de Texas, el Toni Xifré, probablement, hauria estat sheriff. Però va...

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>