Un Gaudí primerenc

El genial arquitecte ja apuntava maneres quan va dissenyar la reixa d'entrada a la Ciutadella

Referir-se a l’obra de Gaudí suscita reaccions gairebé sempre elogioses, però encara ara hi ha treballs que duen la seva firma i que una majoria desconeix. Un d’aquests encàrrecs, dissenyat quan l’arquitecte era més jove que Neymar, l’hem travessat centenars de vegades sense adonar-nos-en, i ens introdueix a la Ciutadella, un recinte que convé recordar que abans de ser l’únic pulmó verd de la ciutat (per això se l’anomenava “El Parc” a seques), va ser una fortificació militar concebuda, no per defensar Barcelona, sinó per reprimir-la.

 

 

Els accessos -un conjunt enreixat d’un quilòmetre de llargada- van ser projectats per Gaudí en una època en què es devia pensar que ja estàvem prou escarmentats i que potser mereixíem esbargir-nos una mica. Però no estava de més que l’espai tingués tanques, no fos cas que en un futur alguns indignats s’atrevissin a encerclar l’antic arsenal (i actual Parlament de Catalunya), conservat dins.

 

 

El guanyador del concurs públic per a la urbanització de la Ciutadella, Josep Fontseré -probablement pensant que més valia centrar-se en el contingut que en el continent-, va delegar en l’eixerit delineant la planificació de les entrades. La veritat és que no semblava una gran empresa; tanmateix, Fontseré va quedar-ne meravellat, i no va ser l’únic. Tant agradava que fins i tot se’n parlava a les guies turístiques. Els estrangers venien expressament a veure aquells barrots i, si tenien temps, s’apropaven després a la Rambla. Un pèl exagerat, tot plegat.

 

 

Ho sigui o no, puc corroborar que, avui, això ja no passa. Ningú no para esment, per exemple, en les bèsties que s’hi representen, ni tampoc en els cascs de guerrer -elements molt gaudinians- sobre les columnes de ferro. Com a molt, algun caçador d’Hermes s’haurà fixat en les estàtues esculpides pels germans Vallmitjana, temps enrere, testimonis muts de trobades furtives. Aquí, als enamorats els pujava la temperatura, i alguns potser arribaven a fondre’s quan els enxampava el marit o la dona. Per sort, Gaudí va fer les reixes prou altes i sense punxes, i dissuadien qualsevol qui, en ple arravatament, estigués disposat a clavar-hi l’adúlter.

 

Reixa d’entrada (Parc de la Ciutadella)

 

Posts Relacionats

[via Twitter] Avui he tornat a #Barcelona, a la meva #Rambla. Molt dur i alhora gratificant...

Em puc imaginar la cara de sorpresa que deuria posar l’arquitecte Jaume Bach quan, en el transcurs...

Se suposa que hi ha establiments dels quals s’ha escrit tant que poca cosa més puc aportar....

Deixa un comentari

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>