Ho he provat

Quan un dia de 1886, ja a les portes de la primavera, va aflorar can Foix, Sarrià era encara –i per molts anys més– un municipi independent. Pocs veïns van pair bé l’annexió, però almenys sabien com tenir la panxa contenta. L’escut sarrianenc que duien al cor –representat amb cinc petxines de Sant Jaume– havia...

Abans de servir-me, m’avisen: si me l’espero tal com el feien originàriament les monges clarisses, em decebrà. No porta llet d’ametlles ni farina d’arròs –que reserven per a un altre dolç cada cop menys sol·licitat: el menjar blanc–, i en canvi sí que du, ou, maizena, sucre, canyella i llimona. La matafaluga -llavor de...

Si durant els dies previs a la Pasqua és un crim no deixar-se caure per aquí –l’exposició de mones mereixeria ser permanent–, la resta de l’any també té delicte absentar-se’n, per molt que el fillol ja no es pugui utilitzar com a excusa. Els veïns d’aquest últim tram d’Olzinelles, ja a la Bordeta, ho saben i acudeixen...