Dreta de l’Eixample

Se suposa que hi ha establiments dels quals s’ha escrit tant que poca cosa més puc aportar. Establiments com el Quílez, que han abastat durant dècades famílies de casa bona per qui no seria cap novetat que elogiés les seves conserves i delicatessen. Recordo haver-hi entrat, atret per totes aquestes prestatgeries que...

Hi ha llocs de la ciutat que sobreviuen per l’entestament desinteressat de persones concretes, sovint anònimes, que –potser sense ni tan sols ser-ne prou conscients– aconsegueixen fer millor Barcelona. Una d’elles és el Miquel Casademunt, president del club de billar més antic de l’estat i que des de 1928 té la seu al...

La Barcelona que s’emmirallava en el París del 1800, la dels grans cafès modernistes, va tenir el seu epicentre a la Rambla i la plaça Reial, però en el tombant de segle va voler repetir la fórmula fora muralles, tant en ple Eixample –sobretot al passeig de Gràcia– com en una plaça de Catalunya caòtica, on aquests...