Ciutat

No és que l’hagi descobert ara. Ni li faig cap favor parlant-ne: els diumenges no hi cap ni una agulla. Però un bar humil com aquest en un barri tan estigmatitzat mereix unes quantes línies i, sobretot, una visita qualsevol altre dia de la setmana, quan els avis juguen al dòmino i hi ha tamborets lliures per prendre’s...

La Barcelona que s’emmirallava en el París del 1800, la dels grans cafès modernistes, va tenir el seu epicentre a la Rambla i la plaça Reial, però en el tombant de segle va voler repetir la fórmula fora muralles, tant en ple Eixample –sobretot al passeig de Gràcia– com en una plaça de Catalunya caòtica, on aquests...

No sé vosaltres, però jo hi veig similituds. Llegeixo sobre el bombardeig de Barcelona de 1842 ordenat per Espartero, i diria que el paper que va tenir Ferdinand de Lesseps -‘Don Fernando’, qui aleshores era cònsol de França- ja li agradaria a una part de la societat catalana que l’assumís avui algun altre mandatari...