Blog Shortcode

Vist a Calàbria amb Tamarit (Sant Antoni)

Vist al núm.92 del carrer del Torrent de l’Olla (Vila de Gràcia)

Encara em pregunto per què Atlanta és una de les ciutats dels EUA de les quals guardo més bon record. Allà vaig descobrir que les distàncies a peu no són les d’aquí, i que el cotxe és el millor amic de l’home sempre que no t’introdueixis a la Spaghetti Junction en hora punta. En aquesta metròpoli del New South...

Em puc imaginar la cara de sorpresa que deuria posar l’arquitecte Jaume Bach quan, en el transcurs d’una visita guiada que feia amb motiu del 48h Open House Barcelona, se’n va adonar. Mostrava per dins els antics Tallers Manyach (1916), integrats al col·legi Josep Maria Jujol després d’una àrdua reforma per la qual...

Se suposa que hi ha establiments dels quals s’ha escrit tant que poca cosa més puc aportar. Establiments com el Quílez, que han abastat durant dècades famílies de casa bona per qui no seria cap novetat que elogiés les seves conserves i delicatessen. Recordo haver-hi entrat, atret per totes aquestes prestatgeries que...

Molt abans que Frank Underwood (‘House of cards’) se’n llepés els dits, aquest bloguer que molts amics de Facebook no entenen què fa publicant posts de Torre Baró si se suposa que té un rancho a Texas, les havia provat al Charles Vergos’ Rendezvous, tota una institució a Memphis. El restaurant, obert el 1948 en un...

Explorar el barri de Pedralbes pot arribar a ser molt frustant. Intueixes què s’amaga darrere d’algunes tanques i murs de pedra, i te’n fas creus, que tot allò estigui vetat a la gran majoria de mortals. Amb raó, agraeixes que hi hagi excepcions, com quan l’Estefanía t’obre la porta de Los Tilos, davant la qual t’has...

Quan un dia de 1886, ja a les portes de la primavera, va aflorar can Foix, Sarrià era encara –i per molts anys més– un municipi independent. Pocs veïns van pair bé l’annexió, però almenys sabien com tenir la panxa contenta. L’escut sarrianenc que duien al cor –representat amb cinc petxines de Sant Jaume– havia...

Fins el maig de 2001, aquests sostres havien estat durant dècades ocults, però un esfondrament del cel ras va propiciar que quedessin al descobert. Els elements decoratius estaven tan malmesos que van anar a parar, sense cap mirament, als contenidors de runa. Els treballs d’enderroc, en plena Rambla, no van passar...

Vist… doncs no me’n recordo, la veritat