Blog Shortcode

Vist al número 9 del carrer de Sant Joan de Malta (Clot)

Abans que es divisés al front marítim aquesta successió de gratacels que recorden el Downtown d’una població nord-americana tant com un ou se sembla a una castanya, Barcelona ja en tenia uns quants construïts durant els darrers anys del franquisme. Competien per endur-se el premi a l’edifici més alt i lleig de la...

Potser no ha estat una bona idea fer un ‘post’ de la plaça de la Pomera ara que està ocupada amb casetes prefabricades, tanques, sacs de runa, maquinària i material utilitzats per als treballs de reurbanització del carrer Gran de Sant Andreu. Però amb l’espai buit de trastos tampoc no hauríem aconseguit trobar...

Vist al núm.10 del c.Dolors Masferrer (Les Corts). Ja desaparegut

He d’admetre que entrar a un restaurant, bufó però gens posat, i sentir que sona el ‘Ma vie’ d’Alain Barriere, ja dona bon rotllo. Sorprès, he preguntat si la música anava a to amb les intencions del local, obert el juny passat. I només per la resposta d’en Jérome –“oui”– he entès de què anava tot allò. Effectivement,...

No he trobat, almenys a tot el barri de la Sagrada Família, un edifici més estrafolari (i això que n’hi ha uns quants). La façana és una mena de poti-poti que va començar a decorar-se així el 1928, quan la finca ja anava pel quart propietari i havia crescut d’un a tres pisos per obra i gràcia de l’arquitecte Luis Gonzaga...

Elles ho tenen molt assumit: “Sembla que pertanyem a una altra època”. La relació de les pageses de la plaça de Sant Galdric amb els comerciants del recinte porticat és pràcticament nul·la. També amb els turistes: “A nosaltres no ens aporten res”. La Maria Àngels Comas, la Rosa Bagués i la Lluïsa Cirera són tres exemples...

Edifici sencer convertit en traster. Vist al núm.263 del carrer de Castillejos (Sagrada Família)

“Perdona, hi és, el Jaume?” “El Jaume va morir fa cinc anys”. “Òndia”. De fet -m’assabento a continuació-, l’home no va conèixer mai el local que porta el seu nom. Així és com el Robert López, propietari de l’establiment, va voler homenatjar el seu amic, “un segon pare”. Havia començat a intimar-hi molts anys enrere: ell...

Una de les entrades habituals al petit barri de La Satalia és l’accés per Blasco de Garay. El carrer, existent des de finals del segle XIX, té la singularitat que està dividit en dos d’ençà que van enderrocar-se set finques: els números 62, 64, 66 (costat Besòs) i 67, 69, 71 i 73 (costat Llobregat), segons...