Blog Shortcode

Seria molta casualitat que a la ferreteria Coral no tinguessin els claus, els cargols, la broca i les armelles que necessito per penjar una prestatgeria que m’he comprat a l’Ikea, o qualsevol instrument per mesurar, subjectar, perforar, tallar, encolar, envernissar, afilar, encaixar, pulir… en definitiva, tot allò que...

Vist al carrer de Rovira i Virgili (Sant Andreu)

M’encuriosia molt esbrinar com aquella clara negra i translúcida que m’havien servit al restaurant xinès més freqüentat del Fort Pienc havia adquirit aquella tonalitat més aviat desagradable. Però per més que ho intentava, no aconseguia trobar ningú que m’entengués un borrall. El cert és que m’havia informat, i el meu...

La paraula ‘bastaix’ era fins fa uns deu anys un mot en desús o -principalment a la Franja de Ponent- emprat amb intencions pejoratives. Ara no és que tothom la conegui, i l’hagi incorporat al seu vocabulari, però es pot dir que sí, que ha fet fortuna, i que Ildefonso Falcones i la seva primera novel·la...

Vist a la plaça de Castelao (Monument a Castelao, Horta)

Els primers 534 habitatges públics que es van aixecar a les anomenades “Cases Barates d’Horta” eren edificacions d’una única planta, minúscules, equipades amb una cuina econòmica, i amb un petit jardí a l’entrada. Passada la guerra se’n farien 116 més, que no desentonarien amb aquell conjunt emblanquinat. En canvi, no...

Han hagut de passar uns anys, però finalment l’alta cuina del Perú ha trobat el seu lloc, tant a Lima –on abunden els restaurants de primeríssim nivell, que lideren el rànquing llatinoamericà de Sant Pellegrino­­– com a les ciutats del món on millor es menja, entre aquestes, Barcelona. Almenys uns quatre o cinc locals...

Només alguns jubilats o persones apassionades de veritat pels trens estarien disposades a passar un matí en un pont, clavant la mirada en unes vies on amb prou feines circula una trista ànima i que, de manera abrupta, es fan fonedisses. Anuncien el final del recorregut per a aquells Talgo que necessiten ser revisats...

“Ens anàvem fent grans, així que abans que ens fessin fora dels locals vam decidir que muntaríem el nostre”. Encara avui, en Manel Cobarsi toca cada divendres i dissabte a la nit el piano a la Sala Vivaldi, acompanyat del guitarrista Pere Jaime. I ho fa sense témer la frase “demà ja no cal que vinguis”: ell n’és...

Vist al número 12 del carrer de la Maquinista (Barceloneta)